DISSOLDRE, [DISOLDRE] v. a.

Desfer, desagregar; dispersar, extingir.

"Recordau vos de aquella unio... feta de aquests Condats ab lo Principat de Cathalunya... per la qual som stats fets hun cors qui facilment se vindria a dissoldre si... era tollerat e donat loch a la separacio de algun membre..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"Item quaragols bollits e piquats ab lexiu, les porcellanes amolexen e dissolen."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XCV

"... ni tan soptos no es ni tan impetuos lo riu de Maçedonia dit Enius, lo qual creix continuament en mig de la primavera com lo sol disol e regala totes les neus..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 377

"Item ruda, nous e mel sien senapicades e emplastades, maraveyllosament dissolven la postema malencolica e flecmatica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

"A, molt noble ciutat de Troya! d on tan cruels e tan durs ffats te segueixen, que a greus perills en breus dies deges esser sotsmesa e finalment esser subvertida, e les altees de les tues torres sien dissoltes e donades en ruyna?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.894